Tekster:
Mishima

guardammo da fuori abbracciati cosi. I nostri corpi riflessi i pochi vestiti gia fradici, Le lanterne si spensero ma vedemmo piu chiaro, allora capimmo di piu: Yukio Mishima

: Si no hi ha res etern, ni els calers, ni la feina, ni els amics, ni els amants, els somnis somiats, els moments viscuts, son com fulles al vent, sel

: La meva anima voldria enlairar-se, pero el meu cos no la deixa sortir, es com si jo vulgues allunyar-me de mi. Pero quan l'angel o la musa m'inspiren

: Ho sento si una part del meu cos nomes pot veure't com un temple. Si el meu sentit del sagrat comenca alla on se m'acaba el ventre. Ho sento, Maria

: Alguna cosa em diu que si, llavors la resta comenca en silenci, una conspiracio. De fet la vida ja ho te aixo de recordar-te constantment el gran valor

: Ha passat molt temps, no arribavem ni als disset. Ens n'enfotiem l'un de l'altre, mai he tornat a riure tant. Jo ja en tenia 25 i l'edat m'incomodava

: No se si el pas del temps em resoldra tots aquests dubtes o si dema ens espera una resposta amb mes preguntes. Mai tornare a ser aquell d?abans, mai

: Cada vegada que em passes pel cap, despertes l'inutil que dormia tranquil, l'invites a beure, a mi m'ofegues endins. Cada vegada que em passes

Cada vegada que em passes pel cap, despertes l'inutil que dormia tranquil, l'invites a beure, a mi m'ofegues endins. Cada vegada que em passes pel